divendres, 29 de setembre de 2017

Menú Octubre

Menú de l'Octubre

Psicomotricitat

Hola families!
Ja ha passat una altra setmana volant! I que millor, que imitar els ocells, els gats, les serps i, tots els animals que se'ns han passat pel cap, per aprendre a fer les diferents passes, treballar la motricitat gruixuda, imitar els seus sons i, alhora, divertir-nos plegats.


Fem les passes d'una granota


Fem les passes d'un cavall


Ens arrosseguem com les serps



Fem de gossets


BON CAP DE SETMANA!!

dimarts, 26 de setembre de 2017

La panera de la tardor

Hola famílies, seguim treballant la tardor...





La tardor que jo conec
té gust de raïm i cep
d'olivera, pluja fina,
de cargols i julivert, 
la tardor que jo conec...

MENÚ DE SETEMBRE

Menú de setembre

dijous, 21 de setembre de 2017

dimarts, 19 de setembre de 2017

Fem el bon dia!

Bon dia, bon dia, bon dia al dematí,
la lluna s'amaga i el sol deixa sortir.
Bon dia, bon dia, bon dia a tothom!!


El sol s'ha amagat i el dia ha començat!
Bon dia, bon dia, bon dia a tothom,
bon dia, bon dia, molt bon dia!!

Aprenent anglès amb la Rachel

Good morning marramiaus!!


Squirrels


Snails


divendres, 15 de setembre de 2017

La Tardor

Bon divendres famílies, amb aquesta pluja i fred, hem aprofitat per començar a treballar la tardor amb els infants. Avui hem pintat un mural de la tardor i...ens ho hem passat súper bé!




Bon cap de setmana!!

dijous, 14 de setembre de 2017

Rachel

Famílies, aquesta setmana ja hem començat anglès amb la Rachel. 
Ens espera un curs, ple de contes, cançons i molta xerinola!


Aniversari Alèxia

Avui hem celebrat el primer  aniversari de l'Alèxia





Ens ho hem passat molt bé!!

dimecres, 13 de setembre de 2017

Informació sobe el control d'esfínters

El control dels esfínters

L'aprenentatge del control d'esfínters és un procés de gran importància en el creixement i evolució del nen/a, doncs representa un dels moments culminants en l'adquisició de la seva autonomia i tindrà importants repercussions en l'organització i estructuració del seu món extern
Com qualsevol altre aprenentatge, un aspecte fonamental, és que el nen/a estigui fisiològicament madur per a poder dur-lo a terme, procurant buscar el moment oportú per a iniciar-lo i sobretot pensant sempre en les necessitats del nen/a i no en la nostra comoditat.
El control d'esfínters s'ha de considerar com un procés amb els seus avenços i retrocediments, actiu, voluntari, agradable i progressiu.

Actituds de l'adult que afavoreixen o dificulten el control

El nen/a anirà acceptant de mica en mica l'orinal i aconseguirà integrar aquesta funció. L'interessa i agrada veure i comprovar, després de cada actuació, quin ha estat el resultat, què hi ha dins l'orinal, com i quina forma té i quelcom molt important “quina és la valoració de l'adult de les seves produccions i de la seva capacitat”.

Se l'ha d'animar mitjançant una felicitació cada cop que aconsegueix fer pipí o caca en el seu orinal.
Hem de tenir present que cada nen/a té el seu ritme evolutiu i maduració diferent, i que qualsevol dificultat que trobi en la seva evolució; el pot portar cap a una regressió en el seu funcionament que es pot manifestar en la pèrdua temporal dels progressos que ja havia adquirit. Això es pot donar per diferents causes: malalties, problemes a casa, naixement d'un germà,... s'ha de considerar com a natural i passatger.

Com farem el control

1-Abans d'arribar a la Llar sense bolquer, cal que la família treballi aquest aprenentatge a casa. Utilitzarem els caps de setmana o períodes de vacances.
2-Traurem els bolquers i tindrem preparats tants canvis com siguin necessaris.
3-Establirem una rutina d'estar assegut a l'orinal després de les menjades i cada mitja hora; procurant que estigui distret i no es mostri inquiet.
4-Quan acabi de fer les seves necessitats se'l felicitarà.
5-Un cop tret el bolquer, només el tornarem a posar a l'hora de dormir, fins que l'hàbit sigui adquirit de manera inconscient.
6-Mai li posarem el bolquer de dia pel fet d'anar a un lloc determinat. Si ho fem, estarem confonent i el nen/a i no sabrà distingir quan està permès fer-s'ho a sobre o fer-ho a l'orinal.
7-No ens enfadarem ni el recriminarem quan s'ho faci a sobre.
8-No hem de restringir la quantitat de líquids que ha d'ingerir per por que faci més pipi, ja que el seu cos els necessita.
9-No el sentarem a l'orinal si ell s'hi nega.
10-No li administrarem ni lavatives ni supositoris. Això el sotmetria passivament i el que es pretén és que el control dels esfínters sigui quelcom actiu, voluntari, agradable i progressiu.

Informació sobre les mossegades a la Llar d'Infants


Les mossegades a la Llar d’infants

Les mossegades són habituals entre els nens/es d’1 a 3 anys. Ens poden semblar no naturals o agressives, però l’infant no és conscient de que fa mal. La majoria de vegades, aquest comportament es deu a la curiositat natural i la falta de llenguatge verbal. Si un infant vol una joguina i encara no està capacitat per demanar-la, segurament utilitzi algun tipus d’acte agressiu per aconseguir-la. Si amb això obté el que vol (la joguina o l’atenció de l’adult), probablement torni a comportar-se d’aquesta manera més endavant. Molts pares i mares es senten disgustats quan el seu fill/a surt mossegat de la llar, i sovint els sembla que no es fa prou per evitar-ho, però en realitat es fa tot el possible. Els infants viuen moltes situacions que els porten a la necessitat de mossegar i les educadores no sempre estem a temps d’evitar-ho, perquè passa en qüestió de segons. Els nens/es estan aprenent a gestionar les seves emocions i a viure en societat, i no podem mantenir-los aïllats els uns als altres per evitar que es mosseguin. És mes, a vegades, el que comença com una mostra d’afecte, una abraçada o un petó, acaba convertint-se en una mossegada; d’una cosa a l’altra, hi ha només un petit pas. És qüestió de tenir paciència i recordar-li que no ha de mossegar als altres nens/es, perquè els fa mal, i fer-li prendre consciència que a ell no li agradaria que li fessin. 

PER QUÈ HO FAN?

PER PROBLEMES DE DENTICIÓ

Que acabin de sortir-li les dents, és un motiu més que suficient per mossegar, amb desesperació, tot el que troba al seu abast.

PER EXCÉS D’EMOCIÓ O ALEGRIA

La majoria de vegades el que acaba semblant una agressió, no deixa de ser una mostra d’afecte i d’estimació… Als infants els hi agrada tocar-se, donar-se petons…es posen nerviosos i simplement es “passen” amb les estimades. En aquesta edat encara no tenen control emocional, no són capaços de canalitzar les emocions intenses, es posen nerviosos i…”mossegada”.

PER ABSÈNCIA DE LLENGUATGE VERBAL

Els infants d’aquesta edat encara no saben parlar i no poden utilitzar la paraula per resoldre els seus conflictes. Com que no dominen la comunicació verbal, la seva agressivitat és, simplement, una manera de dir què volen i què no, la seva manera de fer-se entendre i de resoldre els problemes.


PER EGOCENTRISME

En aquesta edat, els infants estan en un moment evolutiu conegut com el pensament egocèntric, són incapaços de posar-se en la pell dels altres. Si jo vull una joguina, la vull ara i no em preocupa el que tinguis tu; no pot comprendre que l’altre també ho vulgui. Jo ho vull i t’ho trec, i si et resisteixes, et mossego. A més, desprès tampoc entenen perquè plora el nen/a mossegat. No és que siguin egoistes, simplement encara no saben compartir.

COM CORREGIR EL SEU COMPORTAMENT?

La paraula clau és paciència i constància. Hem d’evitar etiquetar als infants (els dolents, els que piquen, els que mosseguen…), hem de tenir molt clar les normes i els límit, i així ells podran interioritzar-ho abans i anar desenvolupant progressivament les habilitats socials alternatives a l’agressió per resoldre els seus conflictes. 

Les mossegades tendeixen a desaparèixer a mesura que el llenguatge evoluciona. Entenem que no és fàcil acceptar aquestes situacions, per això us demanem paciència i comprensió; ja que les educadores es veuen en la difícil situació d’explicar a aquell pare o mare com ha estat la mossegada escandalosa que s’ha marcat a la cara de l’infant, o bé comentar a uns altres, que el seu fill/a fa uns dies que mossega… 

Hem de pensar que és una etapa que tots han de passar, i que el curs vinent ja l’hauran superat i hauran canviat la mossegada per un “és meu!”. Tot això les educadores ho saben i, amb paciència, segueixen la seva feina dia rere dia. Tal i com hem dit abans, cal recordar-li que no ha de mossegar als altres nens, perquè els fa mal, i fer-li prendre consciència que a ell no li agradaria que li fessin. 


ÀNIMS!!! Són etapes que tothom ha de passar!!

Benvinguts al curs 2017-2018



Benvingudes famílies al nou curs 2017-2018


comencem amb molta il·lusió el nou curs